Horta de Sant Joan i Convent de Sant Salvador

Abans d'entrar a Horta de Sant Joan ens dirigim cap al peu de Santa Bàrbara per visitar el Convent de Sant Salvador.

El convent de la Mare de Déu dels Àngels és més conegut popularment amb el nom de convent de Sant Salvador per l’estada que va fer-hi el frare franciscà a mitjans de segle.

Si sou prou valents com per pujar per les diminutes escales del campanar de l'església gaudireu d'una vista d'Horta de Sant Jan i voltants espectacular.

El claustre renaixentista, construït al segle XVI.

Tornem cap a Horta de Sant Joan per visitar el Centre Picasso, un museu que recull les reproduccions fidels de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble.

Al sortir aprofitem per passejar pels carrers del casc antic d'Horta i descobrir els diferents estils arquitectònics que han deixat íbers, templers, hospitalers...

La plaça de l’església, es una plaça porticada que juntament amb els carrers propers van ser constuïts durant el segle XVI.

Per dinar: Hotel Miralles (www.hotelmiralles.com)

Per fer un cafè o pendre alguna cosa: Arlequin

Més informació: www.hortadesantjoan.cat

Raconets màgics a la Part Alta de Tarragona

La plaça de Sant Joan i el Carrer de la Guitarra, raconets màgics a la Part Alta de Tarragona.

Graffitis romans a la Baixada del Roser.

 

Finestra sexy.

 

Plaça de Sant Joan.

 

Carrer de la Guitarra.

Develop your talent al REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona

El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha organitzat aquest dissabte 6 de desembre "Develop your talent" (desenvolupa el teu talent), una interessant jornada oberta a tots els professionals per a posar en comú idees i recursos per poder desenvolupar projectes audiovisuals.

El tret de sortida de la jornada l'ha donat Xavier G. Puerto, director del REC, presentant a Christian Modersbach (productor, programador de Bernlinale Panorama i director del Festival de Lübeck) i Pamela Pianezza (Periodista cultural, programadora en Semaine de la Critique de Cannes i Films du Reel) per discutir idees i propostes per passar del paper a la pantalla.

Christian Modesbach ha destacat la importància de preguntar-se: Qui sóc i què vull fer. I un cop ho tenim clar treballar el networking, fer i tenir cura dels teus contactes. Un altre dels consells que ha donat ha estat "always be kind", ser sempre amables i somriure. Finalment anima presentar-se a llocs com Torino Film Lab, l'oficina Europa Creativa Media i Berlinale Talents.

Per la seva banda, Pamela Pianezza, ressalta el pes d'adquirir i compartir coneixement, i afegeix que ens prenguem temps per equivocar-nos.

Sense voler això ens porta a l'etern debat sobre si les obres que es presenten als festivals són més art i les pel·lícules que s'exhibeixen a les sales de cinema són més aviat un producte d'entreteniment destinat a agradar a un públic mainstream (blockbusters, cinema comercial ). 

Jo crec que qualsevol producte audiovisual pot ser art, tant és que sigui una producció independent que no té èxit ni recorregut fora d'un festival o una superproducció de Hollywood amb presència a totes les sales de cinema.

Sempre que sorgeix la pregunta "Què és art?" penso en l'artista francès Marcel Duchamp i la seva obra "La Font" de 1977. Un urinari és art? Aquesta obra es va exposar al Museu de Nova York i avui dia podem trobar rèpliques de l'artista en diferents museus. Com veieu és una pregunta difícil de respondre, necessita molts matisos i depèn dels ulls amb què es miri l'obra.

El segon bloc dedicat a la comunicació dels projectes audiovisuals i moderat per la Núria Araüna, professora d'estudis de Comunicació de la URV, ha comptat amb Fernando Vásquez (Periodista, redactor en cap de Nisimazine i programador de New Films New Director) i Vladan Petkovic (Crític de cinema i film adviser, Cineuropa i Screen International).

Fernando Vásquez ha compartit trucs per millorar la visibilitat d'un projecte audiovisual als mitjans de comunicació: fer un tràiler, fer una web, compartir imatges de la pel·lícula i contactar directament amb els periodistes que cobreixen els festivals als que ens presentem través de xarxes socials com Twitter o Facebook.

Vladan Petkovic recolza tot el que ha dit el Fernando i afegeix que la relació periodista - realitzador és complicada. Nota mental per a joves (i no tan joves) realitzadors: No reaccionar malament a una mala crítica i no ser arrogants. Ser arrogant no és atractiu.

El tercer i últim bloc moderat per la directora de cinema Anna Bofarull, ha estat un dels més enriquidors ja que ha comptat amb les experiències i peripècies de dos professionals per aconseguir dur a terme els seus projectes. D'una banda el director Carles Marquès-Marcet (Guanyador del Festival de Màlaga amb la seva pel·lícula "10.000 KM") i d'altra banda el productor Miroslav Mogorovic (Membre de l'European Film Academy). Tots dos han deixat clar que per treballar en aquest sector cal ser un enamorat del que es fa perquè no és fàcil.

Carles Marquès -Marcet assenyala l'amistat i la sort com dos factors claus per dur a terme la seva primera pel·lícula. El suport dels seus amics, que conformen la major part de l'equip de la pel·lícula, ha estat vital.

Miroslav diu que intenta no ser fatalista quan una pel·lícula no té èxit ni triumfalista quan té èxit. I afegeix que el secret és mantenir sempre els peus a terra. 

L'única pel·lícula que he pogut veure del festival ha estat precisament la de "10.000 KM" i us la recomano. Hagis o no viscut una relació a distància segur que us veieu reflectits en molts moments.

Jornades com aquestes confirmen que el sector audiovisual és un món apassionant i que encara queda molt per parlar i per fer. Una àrea en constant moviment en el qual poder compartir experiències i debatre amb professionals de diferents perfils és essencial per poder comprendre com funciona.

A Tarragona per sort tenim un Festival Internacional de Cinema de luxe, el REC, i gent que es preocupa perquè així sigui cada any. És molt guai poder veure pel·lícules sense haver de trepitjar un centre comercial i en versió original. Fins l'any que ve!

Visita al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT)

El Museu d'Art Modern de Tarragona va ser creat per la Diputació de Tarragona l'any 1976 per promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i per conservar i mostrar el seu patrimoni artístic, ampliant així l'oferta museística de la ciutat de Tarragona.

L’edifici que acull el Museu, situat al carrer Santa Anna de la Part Alta de Tarragona, és fruit de la unió de tres cases del segle XVIII, i rehabilitat per l’arquitecte Jaume Mutlló. L’any 1991 en fou inaugurada la restauració i el condicionament estructural tal com el coneixem actualment.

El famós Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo. 

Com a curiositat us deixo aquest vídeo sobre el trasllat del Tapis de Tarragona a Londres per formar part de l'exposició "Art for Life" organitzada per la Creu Roja Britànica amb fins benéfics. L'exposició és podrà visitar a la Galeria Henry Moore de la Royal College of Art de Londres del 24 de novembre al 6 de desembre del 2014.

 

Observar el Mausoleu Lemonier de l'escultor Julio Antonio al pati blanc impol·lut i amb un silenci només trencat per unes gotes d'aigua caient d'una font piramidal posa els pèls de punta. Un espai de reflexió i contemplació.

El cap de bronze de Richard Wagner.

 

És un luxe poder veure a la nostra ciutat tantes obres del gran escultor de Mora d'Ebre. Seu és també el monument de Tarragona al Herois de 1811 de la Rambla Nova, coneguda per tothom com l'estàtua dels Despullats.

Les eines de Julio Antonio. 

Teniu més informació al següent vídeo de l'exposició "Volum dibuixat" en commemoració del 125è aniversari del naixement de l'escultor Julio Antonio (1889-1919).

La nena de Mare Internum 1936 de Salvador Martorell. Marbre italià.

Sense títol de Josep Icart.

Homenatge a Sarajevo 1993 de Jaume Solé.

Suite Oriental d'Enric Adserà. Tècnica mixta sobre fusta.

I per acabar us deixo aquest collage de mans que em va hipnotitzar. Suggereix moltes coses, no?

Això és només una petita mostra del que podeu veure al Museu d'Art Modern de Tarragona. Recomano que visiteu el museu per poder gaudir en persona de l'exposició permanent i de les diferents propostes artístiques de les exposicions temporals.

L'entrada és gratuïta així que no teniu excusa :P

Fotografia i Poesia Visual al Tinglado 2 de Tarragona

SCAN Tarragona organitza aquesta exposició col·lectiva e inèdita que reflexiona sobre la relació entre fotografia i poesia visual a Espanya a partir dels anys seixanta i fins a l'actualitat.

Fins l'11 gener 2015 podeu veure aquesta exposició al Tinglado núm. 2 del Moll de la Costa de Tarragona. L'entrada és gratuita. De dimarts a dissabte de 10 a 13h y de 16 a 19h, i diumenges i festius d' 11 a 14h. Dilluns tancat.

Hi trobareu obres d' Eugènia Balcells, Felipe Boso, Ouka Leele, Chema Madoz, Jaume Plensa, César Reglero i Grup Zaj, entre d'altres.

"En la campana de la noche hay un búho dormido, una llama ceniza nada."

Com sempre vaig mirant els núvols no m'havia fixat en aquestes marques vials del Moll de la Costa.

Teniu temps per anar a veure-la però no us adormiu. Podeu anar caminant, volant o patinant!