Feliç 2015 Tarragona!

M'acomiado sense pena del 2014 i saludo el 2015 amb molta il·lusió. 

El projecte Hola Tarragona només té 4 mesos de vida però estic molt feliç amb l'acollida que ha tingut i espero seguir descobrint nous racons i fer moltes fotografies per poder compartir amb tots vosaltres el que vagi trobant. 

Aprofito també l'últim dia de l'any per donar les gràcies a tota la gent que m'inspira i que m'ajuda sense saber-ho, sou una part molt important d'aquest projecte.

Brindo per una ‪‎Tarragona‬ per als tarragonins, autèntica i millor per a tots. 

Feliç any nou!!

Twitter @holatarragona

Facebook Hola Tarragona

Google + Hola Tarragona

Blog Hola Tarragona

El Serrallo, el barri marítim de Tarragona

"La mar, patria de l'home lliure, escenari de gestes i treballs, d'il.lusions i paranys" B. Bizot 2007.

Quan fa sol les terrasses del carrer Trafalgar s'omplen d'autòctons i visitants que no poden resistir el reclam de prendre alguna cosa mentre es gaudeix dels raigs de sol i la vista del mar.

Ara per Nadal un enorme arbre guarnit llueix davant de l'església de Sant Pere, a la Plaça del Bisbe Bonet.

Darrera de l'església podem veure el mural "Verge del Carme" de l'artista Ruben Aguilar i dissenyat per Ramón Grau l'any 2002.

Mentre passejo trobo a faltar l'enrenou de pescadors que es podia veure abans amb l'antiga llotja oberta a tothom, ara la tenim tancada i amagada darrere d'un monstruós edifici de ciment que en comptes de mirar al mar mira irònicament a la muntanya.

Tot i això, El Serrallo, és i seguirà sent el barri pescador de Tarragona. Un barri amb personalitat pròpia, ple de detalls, de gent entranyable i de restaurants on s'hi menja molt bé.

Un lloc on tothom és coneix i les cases només fan una alçada de tres o quatre pisos. 

El cartell d'aquesta perruqueria serveix com a mostra de les resquícies dels petits comerços que encara queden al barri, molts dels quals es plantegen tancar per la poca vida que hi ha més enllà de l'estiu o dels caps de setmana.

Espero i desitjo que sapiguem protegir una cosa tan nostre i especial com El Serrallo.

El vaixell Azzam arriba al Port de Tarragona

L'Azzam és el vaixell privat més gran del món i sembla ser que el tindrem al Port de Tarragona fins al març, o sigui que encara teniu uns mesos per poder anar a veure'l.

Es va construir a les drassanes especialitzades de Lürseen (Alemanya), va costar al voltant de 484 milions d'euros i el seu propietari és el president dels Emirats Àrabs Units, Khalifa bin Zayed Al Nahayan.

A continuació us deixo unes fotos que vaig fer l'altre dia.

Recomano anar sobre les 17h que ja es comença a fer fosc i està tot il·luminat.

Fa 180 metres de llarg i té 5 nivells.

I es va trigar 3 anys en construir-lo.

La tripulació de l'Azzam està formada per unes 100 persones.

 

Azzam en àrab vol dir alguna cosa així com "decidit".

Develop your talent al REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona

El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha organitzat aquest dissabte 6 de desembre "Develop your talent" (desenvolupa el teu talent), una interessant jornada oberta a tots els professionals per a posar en comú idees i recursos per poder desenvolupar projectes audiovisuals.

El tret de sortida de la jornada l'ha donat Xavier G. Puerto, director del REC, presentant a Christian Modersbach (productor, programador de Bernlinale Panorama i director del Festival de Lübeck) i Pamela Pianezza (Periodista cultural, programadora en Semaine de la Critique de Cannes i Films du Reel) per discutir idees i propostes per passar del paper a la pantalla.

Christian Modesbach ha destacat la importància de preguntar-se: Qui sóc i què vull fer. I un cop ho tenim clar treballar el networking, fer i tenir cura dels teus contactes. Un altre dels consells que ha donat ha estat "always be kind", ser sempre amables i somriure. Finalment anima presentar-se a llocs com Torino Film Lab, l'oficina Europa Creativa Media i Berlinale Talents.

Per la seva banda, Pamela Pianezza, ressalta el pes d'adquirir i compartir coneixement, i afegeix que ens prenguem temps per equivocar-nos.

Sense voler això ens porta a l'etern debat sobre si les obres que es presenten als festivals són més art i les pel·lícules que s'exhibeixen a les sales de cinema són més aviat un producte d'entreteniment destinat a agradar a un públic mainstream (blockbusters, cinema comercial ). 

Jo crec que qualsevol producte audiovisual pot ser art, tant és que sigui una producció independent que no té èxit ni recorregut fora d'un festival o una superproducció de Hollywood amb presència a totes les sales de cinema.

Sempre que sorgeix la pregunta "Què és art?" penso en l'artista francès Marcel Duchamp i la seva obra "La Font" de 1977. Un urinari és art? Aquesta obra es va exposar al Museu de Nova York i avui dia podem trobar rèpliques de l'artista en diferents museus. Com veieu és una pregunta difícil de respondre, necessita molts matisos i depèn dels ulls amb què es miri l'obra.

El segon bloc dedicat a la comunicació dels projectes audiovisuals i moderat per la Núria Araüna, professora d'estudis de Comunicació de la URV, ha comptat amb Fernando Vásquez (Periodista, redactor en cap de Nisimazine i programador de New Films New Director) i Vladan Petkovic (Crític de cinema i film adviser, Cineuropa i Screen International).

Fernando Vásquez ha compartit trucs per millorar la visibilitat d'un projecte audiovisual als mitjans de comunicació: fer un tràiler, fer una web, compartir imatges de la pel·lícula i contactar directament amb els periodistes que cobreixen els festivals als que ens presentem través de xarxes socials com Twitter o Facebook.

Vladan Petkovic recolza tot el que ha dit el Fernando i afegeix que la relació periodista - realitzador és complicada. Nota mental per a joves (i no tan joves) realitzadors: No reaccionar malament a una mala crítica i no ser arrogants. Ser arrogant no és atractiu.

El tercer i últim bloc moderat per la directora de cinema Anna Bofarull, ha estat un dels més enriquidors ja que ha comptat amb les experiències i peripècies de dos professionals per aconseguir dur a terme els seus projectes. D'una banda el director Carles Marquès-Marcet (Guanyador del Festival de Màlaga amb la seva pel·lícula "10.000 KM") i d'altra banda el productor Miroslav Mogorovic (Membre de l'European Film Academy). Tots dos han deixat clar que per treballar en aquest sector cal ser un enamorat del que es fa perquè no és fàcil.

Carles Marquès -Marcet assenyala l'amistat i la sort com dos factors claus per dur a terme la seva primera pel·lícula. El suport dels seus amics, que conformen la major part de l'equip de la pel·lícula, ha estat vital.

Miroslav diu que intenta no ser fatalista quan una pel·lícula no té èxit ni triumfalista quan té èxit. I afegeix que el secret és mantenir sempre els peus a terra. 

L'única pel·lícula que he pogut veure del festival ha estat precisament la de "10.000 KM" i us la recomano. Hagis o no viscut una relació a distància segur que us veieu reflectits en molts moments.

Jornades com aquestes confirmen que el sector audiovisual és un món apassionant i que encara queda molt per parlar i per fer. Una àrea en constant moviment en el qual poder compartir experiències i debatre amb professionals de diferents perfils és essencial per poder comprendre com funciona.

A Tarragona per sort tenim un Festival Internacional de Cinema de luxe, el REC, i gent que es preocupa perquè així sigui cada any. És molt guai poder veure pel·lícules sense haver de trepitjar un centre comercial i en versió original. Fins l'any que ve!

Visita al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT)

El Museu d'Art Modern de Tarragona va ser creat per la Diputació de Tarragona l'any 1976 per promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i per conservar i mostrar el seu patrimoni artístic, ampliant així l'oferta museística de la ciutat de Tarragona.

L’edifici que acull el Museu, situat al carrer Santa Anna de la Part Alta de Tarragona, és fruit de la unió de tres cases del segle XVIII, i rehabilitat per l’arquitecte Jaume Mutlló. L’any 1991 en fou inaugurada la restauració i el condicionament estructural tal com el coneixem actualment.

El famós Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo. 

Com a curiositat us deixo aquest vídeo sobre el trasllat del Tapis de Tarragona a Londres per formar part de l'exposició "Art for Life" organitzada per la Creu Roja Britànica amb fins benéfics. L'exposició és podrà visitar a la Galeria Henry Moore de la Royal College of Art de Londres del 24 de novembre al 6 de desembre del 2014.

 

Observar el Mausoleu Lemonier de l'escultor Julio Antonio al pati blanc impol·lut i amb un silenci només trencat per unes gotes d'aigua caient d'una font piramidal posa els pèls de punta. Un espai de reflexió i contemplació.

El cap de bronze de Richard Wagner.

 

És un luxe poder veure a la nostra ciutat tantes obres del gran escultor de Mora d'Ebre. Seu és també el monument de Tarragona al Herois de 1811 de la Rambla Nova, coneguda per tothom com l'estàtua dels Despullats.

Les eines de Julio Antonio. 

Teniu més informació al següent vídeo de l'exposició "Volum dibuixat" en commemoració del 125è aniversari del naixement de l'escultor Julio Antonio (1889-1919).

La nena de Mare Internum 1936 de Salvador Martorell. Marbre italià.

Sense títol de Josep Icart.

Homenatge a Sarajevo 1993 de Jaume Solé.

Suite Oriental d'Enric Adserà. Tècnica mixta sobre fusta.

I per acabar us deixo aquest collage de mans que em va hipnotitzar. Suggereix moltes coses, no?

Això és només una petita mostra del que podeu veure al Museu d'Art Modern de Tarragona. Recomano que visiteu el museu per poder gaudir en persona de l'exposició permanent i de les diferents propostes artístiques de les exposicions temporals.

L'entrada és gratuïta així que no teniu excusa :P