Develop your talent al REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona

El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha organitzat aquest dissabte 6 de desembre "Develop your talent" (desenvolupa el teu talent), una interessant jornada oberta a tots els professionals per a posar en comú idees i recursos per poder desenvolupar projectes audiovisuals.

El tret de sortida de la jornada l'ha donat Xavier G. Puerto, director del REC, presentant a Christian Modersbach (productor, programador de Bernlinale Panorama i director del Festival de Lübeck) i Pamela Pianezza (Periodista cultural, programadora en Semaine de la Critique de Cannes i Films du Reel) per discutir idees i propostes per passar del paper a la pantalla.

Christian Modesbach ha destacat la importància de preguntar-se: Qui sóc i què vull fer. I un cop ho tenim clar treballar el networking, fer i tenir cura dels teus contactes. Un altre dels consells que ha donat ha estat "always be kind", ser sempre amables i somriure. Finalment anima presentar-se a llocs com Torino Film Lab, l'oficina Europa Creativa Media i Berlinale Talents.

Per la seva banda, Pamela Pianezza, ressalta el pes d'adquirir i compartir coneixement, i afegeix que ens prenguem temps per equivocar-nos.

Sense voler això ens porta a l'etern debat sobre si les obres que es presenten als festivals són més art i les pel·lícules que s'exhibeixen a les sales de cinema són més aviat un producte d'entreteniment destinat a agradar a un públic mainstream (blockbusters, cinema comercial ). 

Jo crec que qualsevol producte audiovisual pot ser art, tant és que sigui una producció independent que no té èxit ni recorregut fora d'un festival o una superproducció de Hollywood amb presència a totes les sales de cinema.

Sempre que sorgeix la pregunta "Què és art?" penso en l'artista francès Marcel Duchamp i la seva obra "La Font" de 1977. Un urinari és art? Aquesta obra es va exposar al Museu de Nova York i avui dia podem trobar rèpliques de l'artista en diferents museus. Com veieu és una pregunta difícil de respondre, necessita molts matisos i depèn dels ulls amb què es miri l'obra.

El segon bloc dedicat a la comunicació dels projectes audiovisuals i moderat per la Núria Araüna, professora d'estudis de Comunicació de la URV, ha comptat amb Fernando Vásquez (Periodista, redactor en cap de Nisimazine i programador de New Films New Director) i Vladan Petkovic (Crític de cinema i film adviser, Cineuropa i Screen International).

Fernando Vásquez ha compartit trucs per millorar la visibilitat d'un projecte audiovisual als mitjans de comunicació: fer un tràiler, fer una web, compartir imatges de la pel·lícula i contactar directament amb els periodistes que cobreixen els festivals als que ens presentem través de xarxes socials com Twitter o Facebook.

Vladan Petkovic recolza tot el que ha dit el Fernando i afegeix que la relació periodista - realitzador és complicada. Nota mental per a joves (i no tan joves) realitzadors: No reaccionar malament a una mala crítica i no ser arrogants. Ser arrogant no és atractiu.

El tercer i últim bloc moderat per la directora de cinema Anna Bofarull, ha estat un dels més enriquidors ja que ha comptat amb les experiències i peripècies de dos professionals per aconseguir dur a terme els seus projectes. D'una banda el director Carles Marquès-Marcet (Guanyador del Festival de Màlaga amb la seva pel·lícula "10.000 KM") i d'altra banda el productor Miroslav Mogorovic (Membre de l'European Film Academy). Tots dos han deixat clar que per treballar en aquest sector cal ser un enamorat del que es fa perquè no és fàcil.

Carles Marquès -Marcet assenyala l'amistat i la sort com dos factors claus per dur a terme la seva primera pel·lícula. El suport dels seus amics, que conformen la major part de l'equip de la pel·lícula, ha estat vital.

Miroslav diu que intenta no ser fatalista quan una pel·lícula no té èxit ni triumfalista quan té èxit. I afegeix que el secret és mantenir sempre els peus a terra. 

L'única pel·lícula que he pogut veure del festival ha estat precisament la de "10.000 KM" i us la recomano. Hagis o no viscut una relació a distància segur que us veieu reflectits en molts moments.

Jornades com aquestes confirmen que el sector audiovisual és un món apassionant i que encara queda molt per parlar i per fer. Una àrea en constant moviment en el qual poder compartir experiències i debatre amb professionals de diferents perfils és essencial per poder comprendre com funciona.

A Tarragona per sort tenim un Festival Internacional de Cinema de luxe, el REC, i gent que es preocupa perquè així sigui cada any. És molt guai poder veure pel·lícules sense haver de trepitjar un centre comercial i en versió original. Fins l'any que ve!